Clorur de 2,3,5-trifeniltetrazoli Cas: 298-96-4
Número de catàleg | XD90516 |
nom del producte | Clorur de 2,3,5-trifeniltetrazoli |
CAS | 298-96-4 |
Fórmula molecular | C19H15N4·Cl |
Pes molecular | 334,80 |
Detalls d'emmagatzematge | 2 a 8 °C |
Codi Tarifari Harmonitzat | 29339980 |
Especificació del producte
Aparença | Pols cristal·lí de color blanc brut/groc pàl·lid |
Assaig | Min.99% |
Punt de fusió | 235-245 graus C |
Pèrdua en l'assecat | <3,0% |
Contingut d'aigua | 0,5% Màx |
Residus a l'encesa | Màx.0,5% |
Solubilitat en EtoH | Passar |
Solubilitat en etanol | Clar i complet |
El consum de polifenols s'ha associat amb freqüència a una baixa incidència de malalties degeneratives.La majoria d'aquests antioxidants naturals provenen de fruites, verdures, espècies, cereals i herbes.Per aquest motiu, hi ha hagut un interès creixent per identificar compostos d'extracte vegetal.Els tanins polimèrics i els flavonoides monomèrics, com la catequina i l'epicatequina, en els extractes d'escorça de pi i de te verd podrien ser els responsables de les activitats antioxidants més altes d'aquests extractes.L'objectiu del present estudi va ser caracteritzar els compostos fenòlics en extractes concentrats d'escorça de pi i te verd mitjançant cromatografia líquida d'alt rendiment acoblada a espectrometria de masses d'ionització electrospray (HPLC-ESI-QTOF-MS).Es van identificar un total de 37 i 35 compostos d'escorça de pi i extractes de te verd, respectivament, com a pertanyents a diverses classes estructurals, principalment el flavan-3-ol i els seus derivats (incloses les procianidines).La capacitat antioxidant d'ambdós extractes es va avaluar mitjançant tres mètodes complementaris d'activitat antioxidant: capacitat antioxidant equivalent Trolox (TEAC), poder antioxidant reductor fèrric (FRAP) i capacitat d'absorció de radicals d'oxigen (ORAC).Es van obtenir valors d'activitat antioxidant més alts per cada mètode.A més, els continguts totals de polifenol i flavan-3-ol, que es van determinar mitjançant assajos de Folin-Ciocalteu i vainillina, respectivament, van mostrar quantitats més altes d'equivalents d'àcid gàlic i (+)-catequina.